Menu

Article al digital de cultura Núvol

Articles, Exhibitions, Photography

Article al digital de cultura Núvol

Article al digital de cultura Núvol

Revolutionaru ArKive: Ordenar el desordre, per Oriol Company

La instal·lació de Pilar Rosado al Panoràmic 2018 viatja als arxius fotogràfics del futur 1.10.2018.

ENLLAÇ A L’ARTICLE DE NÚVOL

Les revoltes, explica l’artista Pilar Rosado, són canvis de categoria: desordres i mutacions. “Neixen quan ens volen imposar una sèrie d’estructures i de límits que decidim trencar per alliberar-nos”. La vida, plena de canvis, és, per tant, plena de revolucions.

L’artista Pilar Rosado durant la presentació de l’exposició © Erick Suárez

Al llarg dels darrers quatre dies, la Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers, antic recinte industrial, ha tornat a viure les revoltes de 1968 a través del cinema i de la fotografia. Sota el lema The whole world is watching, la segona edició del festival Panoràmic ha projectat 7 llargmetratges, 7 curtmetratges, ha organitzat activitats, debats i conferències i ha acollit les propostes artístiques de 46 creadors, dos dels quals són residents a Roca Umbert. Pilar Rosado (Sant Boi, 1965), que l’any passat ja va exposar a la nau Tèrmica LAB del Panoràmic, és una d’elles i enguany ha creat una de les instal·lacions més exitoses del festival a la nau Centre d’Arts en Moviment.

Revolutionary arkive: The eye-machine is watching és un estudi revolucionari que demostra que la tecnologia és capaç de modular la manera com fins ara havíem ordenat la informació. Així com l’any 1968 va suposar un abans i un després en el mètode de recepció d’imatges, actualment els avenços tecnològics i la intel·ligència artificial han alterat la nostra interpretació del món. Segons Rosado, “els ordinadors no només detecten les imatges, sinó que són capaços d’entendre-les i de distingir-les”. I, com bé diu, si les màquines estan preparades per categoritzar la producció fotogràfica, també poden categoritzar les persones de, per exemple, subversives a través d’algoritmes que detectin rostres. El món distòpic orwellià vigilat per un Gran Germà ja no queda tan lluny.

La laboriosa tasca artística i social de Pilar Rosado ha consistit en seleccionar imatges de manifestacions d’arreu del món per extreure’n arquetips de revolta i, alhora, fer visibles les diferències o particularitats que té cada regió. Per tal de poder tenir una petita representació de cada continent, ha seleccionat imatges de manifestacions que han tingut lloc a Granollers, a Catalunya, a Rússia, a la Xina, a Nicaragua, a Amèrica del Sud i a Egipte i les ha ajuntat en diferents panells. A cada panell, fotografies –extretes d’internet o, en el cas del de Granollers, de l’Arxiu Municipal de Granollers i de l’Arxiu Digital Audiovisual de Granollers– d’una de les regions.

Revolutionary arkive: The eye-machine is watching, de Pilar Rosado © Camila Marinone

Mitjançant algoritmes matemàtics que permeten agrupar les fotografies per temàtiques, ha aconseguit ordenar tones i tones d’informació de cada conflicte i generar cartografies visuals on les imatges ens parlen. “A partir de les qualitats visuals de cada imatge (color, textura o composició, entre altres factors), la màquina genera una xarxa neuronal artificial de deep learning i, en funció de la semblança que hi ha entre les fotografies, la computadora determina la distància que hi ha d’haver entre elles”, explica Pilar Rosado. Per tant, com més semblants són les qualitats visuals de les imatges, més juntes estan. “A partir d’aquí, l’algoritme crea unes taques de fotos i la dimensió de cada taca t’informa de la presència de cada element”, afegeix.

D’aquesta manera, l’artista ha creat mosaics de cada conflicte on es pot distingir quina rellevància hi tenen els tancs o els elements bèl·lics, la mortalitat, les masses de gent unida, les banderes, les pancartes o l’acció policial. Evidentment, tractant-se de manifestacions, les imatges amb gent o policies són les que més abunden a cada mapa o en el cas de Catalunya, per exemple, les banderes també tenen molt pes. Malgrat tot, els algoritmes no són determinants i només ensenyen una realitat que cada persona pot interpretar subjectivament.

Per aquesta raó, l’objectiu de Pilar Rosado no era dissenyar un patró per definir les revolucions, sinó posar de manifest que les noves tecnologies donen un punt de vista alternatiu de les coses, que aporten molta informació i que permeten catalogar les imatges des d’una perspectiva que fins ara no s’havia explorat. Seguint el camí que obre Revolutionary arkive: The eye-machine is watching els arxius d’imatges del futur seran molt diferents dels d’ara i permetran fer allò que Pilar Rosado ja ha fet. Posar ordre a l’entropia.

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!